Els orígens (geològics) del Montseny

Diumenge 2 de desembre vam fer una sortida espectacular. La va organitzar la Maria, una geòloga usuària del Banc de Temps. Va ser una excursió molt esperada perquè l’havíem programat pel mes de novembre però les abundants pluges ens van fer anul·lar-la.

Ens vam reunir 10 persones a l’estació de sant Celoni i d’aquí vam anar amb 2 cotxes fins a sant Susanna, un indret privilegiat des d’on es contempla tot el massís del Turó de l’Home i el del Matagalls. Després de les pluges i d’uns dies de vent el cel era totalment transparent, de manera que vam poder observar tots els matisos del relleu que la Maria ens anava explicant.

I per millor apreciar cada una de les línies que dibuixava el paisatge, la Maria ens va convidar a dibuixar-lo posant especial atenció en els perfils de les muntanyes. Així vam aprendre que l’actual tall entre els dos massissos abans no existia i es podia anar caminant per una plana des del Turó al Matagalls. O bé que l’actual alçada del Montseny és relativament recent, ja que fa alguns milions d’anys tot estava a gairebé el mateix nivell del mar. I no ens oblidem de la Tordera, de qui el seu avi (el PaleoTordera) era un curs d’aigua enorme que va formar tota la plana que s’estén fins al Corredor.

Entre les explicacions vam aprendre a ‘llegir’ mapes geològics (amb colors per diferenciar les diferents etapes de creació), vam aprendre una mica sobre les diferents roques que ens envolten (en especial el granit i la pissarra) i vam poder observar uns plànols amb un aparell de lupes estereoscòpiques vivint la sensació d’estar volant en un globus per sobre del paisatge.

Per si fos poc vam tenir la sort de trobar oberta l’ermita de santa Susanna, i vam poder observar les escletxes que va crear un terratrèmol viscut a la zona l’any 1927. Aquest fet, a més, va crear un interessant debat sobre la desinformació sobre les amenaces sísmiques. Sabíeu, per exemple, que per sota de la Travessera de Gràcia de Barcelona hi ha una falla sísmica?

Això no ens va treure l’ànim, ni tampoc la gana... i vam esmorzar prenent el solet abans d’encaminar-nos cap a sant Elies. La Maria ens va recordar una màxima d’un seu professor: no viatgeu com si fóssiu maletes, mireu al vostre voltant. I així, ens vam fixar ens formacions rocoses als marges del camí, així com en el paisatge del Montnegre-Corredor que es deixava veure a mida que guanyàvem alçada.

Per acabar, la pluja que ens va fer cancel·lar l’excursió setmanes abans, ens va regalar uns quants bolets en compensació.

Sapigueu que vam quedar tant contents, que li vam demanar una segona excursió!