Excursió sense temps al Santuari del Corredor

El passat diumenge 19 d’abril a les 9 ens vam trobar a prop de l’estació de Renfe de Sant Celoni cinc persones disposades a fer l’excursió programada encara que el chirimiri d’aquell moment augurava una sortida passada per aigua. Vam anar en furgoneta fins a la cruïlla entre la C-51 i la riera Vallgorguina, on vam aparcar i començar la caminada cap a les 9:30, sota els grisos núvols.

Pel camí vam fer una paradeta al Dolmen de Pedra Gentil, antic punt de trobada de les bruixes i bruixots de la costa que encara es fa servir, i al que tornarem aviat en una altra sortida que estem preparant. El sol començava a deixar-se veure i ho vam aprofitar caminant per la pista. Vam deixar a l’esquerra l’església de Santa Eulàlia de Tapioles i vam continuar fins Can Pradell, casa senyorial amb un restaurant a l’antiga pallissa. A partir d’aquest punt vam caminar, a vegades pel GR-92, a vegades la pista de terra que ens portaria al mateix punt de destí.

Durant la pujadeta vam petar la xerrada i gaudir de les plantes que anàvem trobant i reconeixent per la vora del camí: estepa borrera,  maduixera,  ginesta, caps d’ase, bruc, plantatge, falguera, farigola florida, ortiga, rosella, guixó articulat, líquens, pins, figueres, arboços, petits roures amb fulles noves i tendres, alzines sureres majestuoses, etc.

Vam admirar la cuidada masia El Truy i cap a les 12 vam arribar al santuari recentment reconstruït amb les almoines dels feligresos. Vam gaudir de les vistes que ens permetien els núvols menjant una mica a la plana d’herba om jugaven nens i cadells i ens vam amagar de la pluja dins del restaurant.

En sortir, la boira ens donava un altre paisatge i vam desfer el camí tot proveint-nos d’algunes plantes i fent algunes parades tècniques a la vora d’alzines sureres acollidores. Ja a prop de l’aparcament, en el moment en que estàvem aprenent quina és la planta que creix al costat de les ortigues i treu la picor d’aquestes, va començar a ploure.

Sota la turmenta, vam tornar al punt de trobada un xic més tard de l’hora programada, amb molta alegria, agraïment per l’acompanyament  del temps i amb moltes ganes de repetir amb altres excursions per gaudir d’aquests voltants tan macos que tenim tan a prop amb tan bona companyia.

Fins a les properes!

[fotos de Mario i Roger ; text Sandra]