El diumenge 13 de desembre vam anar a
Cànoves per fer una ruta circular amb el Castanyer Gros de Can Cuch com fita destacada del recorregut. Vam aparcar en un aparcament per 3 euros i vam pujar per una pista amb vistes al Pantà de Vallfornes. Després, el camí es va tornar més maco i ombrívol, a la vora del Torrent de la Baga d'en Cuch. Una mica més endavant vam trobar el monumental arbre d’uns 600 anys
El castanyer més gran del que es té
notícia va viure en el vessant oriental de l'Etna (Catània) fins al segle
passat. Tenia entre 50 i 62 m de circumferència i sota la seva copa es podien
acollir un centenar de cavalls i cavallers. Per això es deia "Castanyer
dels cent cavalls". Es
calculava que tenia entre 2500 i 3000 anys i va morir per l’abús humà a força
de branques tallades per rostir les
castanyes i com records pels turistes...
Nosaltres vam anar a veure el Castanyer Gros de Can Cuch, l’arbre de més perímetre de Catalunya, amb “només” entre 12 i 20 metres. Després de l'incendi accidental de 1936 es va cremar el tronc principal i el van haver de tallar. Però les branques encara sobreviuen, creixen i donen castanyes cada tardor. A l'interior, buit, va viure un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i una llar de foc aprofitant una obertura natural.
Nosaltres vam anar a veure el Castanyer Gros de Can Cuch, l’arbre de més perímetre de Catalunya, amb “només” entre 12 i 20 metres. Després de l'incendi accidental de 1936 es va cremar el tronc principal i el van haver de tallar. Però les branques encara sobreviuen, creixen i donen castanyes cada tardor. A l'interior, buit, va viure un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i una llar de foc aprofitant una obertura natural.
El
Francesc Bardera i Massó
li va escriure aquestes línees a aquest singular arbre:
"El Castanyer Gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Aliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat d'El Sui."
Després d'entrar, sortir, pujar i veure l’impressionant castanyer vam gaudir del solet al prat d'un restaurant i vam tornar per un altre camí passant per l'hotel Can Cuch, una masia del segle X molt maca i amb unes vistes espectaculars.
Per tornar a l'aparcament vam baixar casi rodolant per una pista amb bastant pendent. I vam tornar a Sant Celoni més contents que uns gínjols!
Fins a la següent, el 10 de gener!
"El Castanyer Gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Aliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat d'El Sui."
Després d'entrar, sortir, pujar i veure l’impressionant castanyer vam gaudir del solet al prat d'un restaurant i vam tornar per un altre camí passant per l'hotel Can Cuch, una masia del segle X molt maca i amb unes vistes espectaculars.
Per tornar a l'aparcament vam baixar casi rodolant per una pista amb bastant pendent. I vam tornar a Sant Celoni més contents que uns gínjols!
Fins a la següent, el 10 de gener!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada